L’enyorança.

Aquell sentiment de pèrdua,
el trobar a faltar;
els moments, situacions,
països i persones diferents.

L’enyor d’aquell record,
el record d’aquell lloc;
recordant-ho amb una olor,
foto, nom, soroll o situació.

L’enyorança...              
Un sentiment que m’ha plenat,
desde sempre.
A cops un es pregunta:
« Què seria jo si allí no hagués
estat?
Què seria de mi sense aquella
gent?
Com seria, qui seria? »
És simple, no seria.

L’enyor d’un moment,
d’una persona, d’una terra,
d’una gent.

Hi han cops on un es pregunta,
somia, imagina i recorda;
un món que no es el seu,
un món on les decisions
haguessin estat diferents,
equivocades?
Mai.

Cadascú és lo que ha vist,
sentit, pensat, recordat...

Jo soc el que he viscut,
fet i decidit.

Soc el que ara aquí estic.